Guia per entendre els pressupostos
Creus que els pressupostos són difícils d’entendre? T’has perdut amb algun dels conceptes del portal? No saps d’on sorgeixen ni com evolucionen? O simplement vols aprofundir-hi més?
Et presentem deu preguntes i respostes per aclarir tots els dubtes.
Què és un pressupost municipal?
És una estimació dels ingressos que preveu un ajuntament i les despeses que preveu efectuar amb aquests recursos en un any determinat. Entre altres funcions, el pressupost:
– limita la capacitat de despesa del consistori (no pot superar l’impost consignat),
– planifica les polítiques a implementar (han de tenir partida incorporada), i
– estableix indirectament com es redistribueixen els recursos entre la ciutadania.
1.
2.
Com s’elabora un pressupost municipal?
L’encarregat d’elaborar el projecte inicial de pressupost és l’equip de govern de l’ajuntament. Després, ha de ser aprovat inicialment pel Ple municipal i entra en exposició pública durant 15 dies hàbils, perquè qualsevol persona pugui presentar-hi reclamacions.
– Si no n’hi ha cap, el pressupost queda aprovat definitivament.
– Si n’hi ha, el Ple disposa d’un mes per resoldre-les i aprovar el pressupost amb els canvis incorporats.
Finalment, entra en vigor quan es publica al Butlletí Oficial de la Província.
L’ajuntament té plena llibertat per elaborar el pressupost?
No. El pressupost municipal s’ha d’ajustar a la Constitució, a lleis estatals i autonòmiques, i a reglaments d’altres administracions.
Aquestes normes estableixen com s’ha d’elaborar i organitzar el pressupost, marquen principis de gestió eficient i responsabilitat fiscal i limiten la capacitat de despesa de forma més específica. Des del 2012, per exemple, l’Estat fixa anualment els objectius de dèficit o superàvit dels ajuntaments, condicions per gastar els estalvis acumulats i topalls a l’augment de despesa disponible.
3.
4.
És obligatori aprovar un pressupost?
Un ajuntament no pot funcionar sense pressupost. Això no vol dir, però, que cada any n’hagi d’aprovar un de nou. Si l’1 de gener no s’ha aprovat cap pressupost, es prorroga automàticament el de l’any anterior, amb els ajustos tècnics que calgui. Posteriorment, se’n pot aprovar un de nou o modificar parcialment el prorrogat.
Es pot donar el cas que, si l’equip de govern no té majoria al Ple, forci l’aprovació d’un nou pressupost mitjançant una qüestió de confiança. En aquest cas:
– L’oposició disposa d’un mes per formar una majoria alternativa.
– Si no ho fa, el pressupost queda aprovat automàticament.
Aquest mecanisme només es pot fer servir dues vegades per mandat i no en l’últim any abans d’eleccions.
Com s’organitza un pressupost?
El pressupost es divideix fonamentalment en dues grans parts: la previsió d’ingressos i la previsió de despeses.
Pel que fa als ingressos, s’organitzen en nou capítols, segons la via per la qual entren els recursos (impostos, taxes, transferències, etc.).
Cada capítol es desglossa, al seu torn, en diversos nivells de desagregació, que permeten conèixer amb més detall l’origen dels fons.
Pel que fa a les despeses, s’han de distribuir de dues maneres simultàniament, dins del mateix pressupost:
1. L’estructura econòmica de la despesa, que es divideix també en nou capítols, segons el tipus de despesa que es realitza (despeses de personal, adquisició de béns i serveis, despeses financeres, transferències corrents, inversions, etc.).
2. L’estructura funcional de la despesa, que respon a la naturalesa de les activitats que es financen. Aquesta estructura es divideix en sis àrees principals:
– Serveis públics bàsics.
– Protecció i promoció social.
– Béns públics de caràcter preferent.
– Actuacions de caràcter econòmic.
– Actuacions de caràcter general.
– Deute públic.
Cadascuna d’aquestes àrees es pot desagregar encara més per mostrar la destinació concreta dels recursos.
A més, els ajuntaments poden triar altres criteris complementaris per organitzar les despeses, com ara segons la regidoria responsable de l’execució de cada partida.
Tanmateix, per fer la informació més accessible, en aquest portal també es poden consultar els ingressos i les despeses organitzats d’una manera més clara i entenedora: per àmbits. Aquesta estructura pròpia s’ha pensat expressament per facilitar la comprensió dels pressupostos en termes més senzills i allunyats del llenguatge tècnic-administratiu.
5.
6.
Quina documentació conforma el pressupost?
El pressupost no només ha d’incorporar les previsions d’ingressos i de despeses de l’Ajuntament, sinó també les dels organismes autònoms dependents i altres societats que li pertanyin o en què participi. Aquestes dades s’han de presentar per separat i també de forma consolidada, és a dir, unificades en un únic pressupost conjunt.
A més, s’hi ha d’incloure altra documentació rellevant, com:
– Les bases d’execució del pressupost (adaptació local de les normes generals fixades per altres administracions),
– La memòria explicativa del contingut del pressupost,
– Un informe econòmic i financer,
– Els plans d’inversió,
– L’estat de l’endeutament i la seva previsió d’evolució,
– La liquidació del pressupost de l’any anterior,
– L’estat d’execució del pressupost vigent,
– La relació de llocs de treball,
– La relació de beneficis fiscals aplicats als tributs locals,
– La informació sobre convenis subscrits amb la Generalitat en matèria de despesa social.
Així mateix, els organismes autònoms i les societats mercantils municipals han d’adjuntar la seva pròpia documentació específica.
Quins ingressos té un ajuntament?
Els ajuntaments poden obtenir recursos per diverses vies:
– Impostos locals, com ara l’impost sobre béns immobles (IBI), l’impost sobre vehicles de tracció mecànica, o l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys (plusvàlues).
– Taxes municipals, que es cobren per la prestació de serveis o l’ús de béns públics (per exemple, la taxa de recollida de residus).
La diferència fonamental entre impostos i taxes és que els impostos es poden destinar a qualsevol despesa inclosa en el pressupost, mentre que les taxes han de finançar concretament el servei al qual estan vinculades (com la gestió de residus, l’expedició de documents, etc.).
També reben transferències d’altres administracions (Estat i Generalitat), que poden ser:
– Incondicionades (per al funcionament general), o
– Finalistes (per a polítiques concretes).
Altres fonts d’ingressos poden ser la venda de patrimoni, el lloguer d’espais municipals, el rendiment de dipòsits o participacions, o el cobrament de deutes i préstecs concedits.
7.
8.
Quina diferència hi ha entre pressupost i execució?
El pressupost aprovat estableix el límit de despesa de què pot disposar l’Ajuntament durant l’any i assigna recursos a cadascuna de les polítiques previstes.
Tanmateix, aquestes xifres no sempre es corresponen amb el que realment acaba succeint durant l’any.
Pot passar que:
– No s’executi tota la despesa prevista, i quedin recursos sense utilitzar.
– Algunes actuacions necessitin més fons del que es preveia, mentre que d’altres en requereixin menys, fet que obliga a redistribuir partides.
– Es rebin més ingressos del que s’havia previst (per impostos o transferències), cosa que permetria augmentar la despesa global.
– Al contrari, si els ingressos són inferiors als esperats, caldrà fer ajustos a la baixa per evitar problemes de tresoreria.
Per adaptar-se a aquestes situacions, l’Ajuntament pot fer modificacions pressupostàries durant l’any, sigui:
– Reequilibrant la despesa entre àrees,
– Incrementant o reduint el pressupost global disponible.
Hi ha diferents fórmules per fer aquests canvis, algunes de les quals han de ser aprovades pel Ple municipal.
Quin seguiment es fa de l’execució?
A principis de l’any següent, l’Ajuntament ha de verificar que els recursos s’han ingressat i gastat d’acord amb el pressupost aprovat.
1. Liquidació del pressupost (març). L’alcaldia aprova la liquidació, amb un informe previ d’intervenció, que recull:
– Ingressos i despeses executats,
– Modificacions fetes durant l’any,
– Quantitats pendents de cobrar o pagar,
– Resultat final (dèficit o superàvit),
– El romanent de tresoreria disponible (estalvis acumulats).
2. Compte general (maig): és un document més complet que inclou una visió global de la situació econòmica, financera i patrimonial de l’Ajuntament.
Un cop elaborat, s’exposa al públic per recollir possibles reclamacions o observacions.
Un cop resoltes, el Ple ha d’aprovar definitivament el compte general i certificar que els recursos s’han utilitzat tal com s’havia previst.
9.
10.
El pressupost i l’execució han de ser públiques?
Sí. Les lleis de transparència vigents obliguen les entitats locals a fer pública tota la informació rellevant als seus llocs web, de manera clara, estructurada, comprensible, gratuïta, d’accés fàcil i, preferiblement, en formats reutilitzables. Això inclou tant els pressupostos inicials com l’execució pressupostària, els comptes anuals, els contractes adjudicats, els convenis subscrits, les subvencions concedides o els informes d’auditoria, entre d’altres.
Igualment, altres normatives exigeixen que els ajuntaments remetin tota aquesta informació a la Generalitat i al Ministeri d’Hisenda, així com altres documents com els plans pressupostaris a mitjà termini, el cost dels serveis públics, l’endeutament local, l’inventari d’ens locals, el període mitjà de pagament a proveïdors o els préstecs rebuts. En el cas de l’execució del pressupost, cal informar-ne trimestralment i també s’ha de remetre el compte general a la Sindicatura de Comptes.
